Memòria
El mes de maig de 1966 ja es va comprar una recol.lectora, marca "Claas Matador", de tres metres de tall, que va segar aquell estiu els camps de tots els afiliats de la cooperativa, que en aquell moment eren 33, tots de Fals, tret de 3 0 4 que eren de Rajadell. Posteriorment el nombre de socis es va incrementar.
El finançament de la recol.lectora va ser complicada, les aportacions dels socis eren insuficients, i per tal d'aconseguir el crèdit bancari va caldre l'aval de dos dels propietaris més importants. Els primers operadors de la màquina van ser Joan Comas i Josep Terrades.
El 10 d'octubre de 1966 es van aprovar els estatuts i va quedar constituïda oficialment l'entitat, amb el nom de "Cooperativa de Utilización de Maquinaria Agrícola en Común".
El 1968 la Cooperativa va adquirir un tractor nou, marca "Ebro" i un conjunt d'eines agrícoles. També es van comprar el tractor "Saca", que tenien a mitges el Comas de cal Francisquet, els masovers de la Torra i el Clotet d'Oliveres, tots ells socis de la Cooperativa. Per fer de tractoristes es va contractar a Joan Comas i Josep Masana. La maquinària es guardava en un cobert que s'havia aixecat l'any abans, al costat de l'església del Raval i que ha sigut durant molts anys la seu social de l'entitat.
El segon capítol de la història de la Cooperativa s'inicia en el moment que Ramon Casas, l'amo de les tres finques, la Torra (*), el Grau i Oliveres del Pla, anuncia que està disposat a vendre's la propietat, per tal de satisfer les legítimes als seus germans i germanes. Després de moltes vacil.lacions, a causa de la magnitud de la operació, es va decidir en una assemblea, celebrada el 17 de novembre de 1968, acceptar l'oferta de 8 milions de pessetes, un preu raonable, tenint en consideració que la propietat constava de 364 hectàrees, amb un alt percentatge de terra bona.
El president i el secretari de la Cooperativa es van desplaçar a Madrid per gestionar un préstec del "Banco de Crédito Agrícola", i també es va intentar obtenir crèdit de la Caja Rural Provincial, però va ser a la fi el "Instituto Nacional de Reforma y Desarrollo Agrario" (IRYDA) qui va deixar els diners necessaris per la compra. Els socis de la Cooperativa que van voler van participar amb una aportació paritària de 25 mil pessetes per cap. L'acte de la compra-venda va tenir lloc a Manresa, el 6 d'abril de 1972, davant del notari Vermudo.
A partir d'aquesta data es passarien a conreuar les terres de les finques en comú.
La cooperativa va seguir el seu camí, va fer inversions en maquinària i a les instal.lacions, i va diversificar la producció. Així, el 1973 es va instal.lar una granja de vedells, el 1979 es va posar en marxa un nou molí per fabricar pinsos, amb unes sitges metal.liques amb capacitat per 400 tones de gra, i el 1982 es va fer una granja de 100 truges. L'octubre de 1995 els socis de la cooperativa van fundar "Urbo Fals", una societat dedicada a la venda de parcel.les edificables i cases adossades, en uns terrenys agrícoles prop del raval d'Oliveres que van ser requalificats. Aquesta promoció immobiliària va modificar el caràcter exclusivament agrícola i ramader que tenia la cooperativa des dels seus inicis. El cobert de la maquinària es va remodelar i el maig de 2000 es va obrir al públic "El Rebost", una botiga pensada per comercialitzar carn de producció pròpia i també per distribuir articles alimentaris procedents de la zona.
En l'aspecte social es de destacar que el 1970 va ser escollit president de l'entitat Moisès Puig Miralles, un propietari de Rajadell, el qual va ser reelegit diverses vegades fins el 1994, que el va succeir l'actual president, Ramon Fàbrega Garrigó.
El novembre de 1974 es va crear una secció de caire cultural amb la finalitat d'aixoplugar el grup de can Tagore, que no tenia cobertura legal i per aquest motiu tenia problemes amb l'administració municipal. Aquesta secció estava coordinada per Josep Grau i va funcionar autònomament fins el març de 1980, que es va dissoldre en coincidir amb el naixement de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, ja que dues entitats amb la mateixa finalitat no tenien sentit i l'activitat cultual del poble ja tenia aixopluc.
(*) Per saber més sobre la masia "La Torra" vegeu l'estudi que sobre el "Mas Torre Segimona" ha fet el Grup de divulgació de la història de Fals amb la col·laboració de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, Ajuntament de Fonollosa, Cooperativa UMAC i Arxiu Comarcal de Manresa